La tríada

Un dels aspectes que em semblen més interessants de la psicologia humanista (de la que la teràpia gestalt en forma part) és aquesta visió més completa de la persona. Això vol dir que es considera a la persona des de tres aspectes: el mental, l’emocional i el corporal (també dit instintiu o visceral). Normalment les persones tenim tendències: un és més mental, un altre més emocional i un altre més visceral i des d’aquí lidiem amb les nostres realitats.

El pes d’un aspecte sobre els altres influeix en el nostre fer diari i no sempre de manera positiva. Per exemple, si en el nostre cas prepondera la vessant mental, podem ser percebuts com persones fredes, fins i tot, indiferents. O nosaltres mateixos sentirem que ens costa acostar-nos als altres. O que quan algú ens comparteix sentiments, volem sortir corrents. Si en canvi estàs muntat en el dragoncan emocional, les emocions són les que et guien i podem ser considerats persones arrolladores o invasives. I si ets d’estil visceral, probablement tendiràs a tenir molts conflictes o a empenedir-te per la teva impulsivitat.

La qüestió és equilibrar els tres pols i incorporar els altres dos aspectes. Per exemple, davant d’una situació de conflicte, si ets una persona d’estil mental o emocional, probablement et sigui interessant desenvolupar l’aspecte més visceral per posar límits d’una manera clara i assertiva, sense sentiments de culpa o vergonya. En canvi, si ets d’estil visceral, per tant més reactiu, potser t’anirà millor mantenir la calma (aspecte més mental) o bé expressar-te des de l’emoció. Normalment les persones reaccionem de manera diferent si se’ns acusa o se’ns retreu alguna cosa, a què l’altre comparteixi des de l’emoció.

Imatge d’Elke Volgesang