El magterapeuta

De tant en tant, m’arriben persones amb l’exigència implícita o explícita d’una guarició ràpida. Una nova mostra de la fast-society en la que vivim.
En moltes ocasions, aquestes persones acaben deixant la teràpia perquè a la 3ª o 4ª sessió no “els he resolt” el problema pel que han vingut.També les hi ha que venen d’un periple de passar d’un professional a un altre, com aquell qui cerca l’Arca Perduda, amb la mateixa intenció de trobar una fórmula màgica.
Com diu el psicoterapeuta Jaume Cardona, “miracles a Lourdes”.

Els desitjo molt sincerament que trobin el manantial arregla-situacions i que m’avisin quan ho facin perquè m’interessa. Pel que fa a mi, no tinc súper poders ni baretes màgiques.
La meva experiència m’ha mostrat que per modificar una situació personal, un ha de treure el pic i la pala i carregar-se de paciència.
Cal passar d’aquesta mentalitat mèdica, segons la qual prenent una pastilla (miraculosa) se me’n van els dolors psíquics -la realitat és molt més complexa que això- a una mentalitat proactiva que impliqui que prenc el protagonisme i la iniciativa i, bàsicament, poso de la meva banda. Enlloc de “vaig a què em resolguin” és “vaig a resoldre’m“.

Fotograma de la pel·lícula Olvídate de mi