Cada vegada em trobo més sovint, i coincidim amb els col·legues de professió, que venen a consulta persones amb una visió medicalitzada de la teràpia. Em refereixo a una demanda directa o indirecta de l’estil dóna’m una aspirina per a què se’m passi ràpid.
Com ja vaig escriure anteriorment, la teràpia psicològica no tracta de pocions que fan passar dolors en un tres i no res.
Els mals de l’ànima, avui dia i per ara, no tenen remeis químics. Qui sap, potser en un temps podrem demanar que ens posin en un altre cos i en una altra circumstància.
Mentre això no passa, millor tenir clar que la teràpia psicològica no consisteix en fórmules magistrals que fan desaparèixer els motius de les nostres problemàtiques.
Emprendre una teràpia implica que un ha de posar de la seva banda. De la mateixa manera que si et vols dedicar a córrer maratons, caldrà que segueixis un entrenament assidu. Sempre dic que la teràpia no es queda en la sessió setmanal. Per a què sigui profitosa i per avançar més ràpidament, al llarg de la setmana un ha de realitzar alguna dinàmica, una dinàmica que et proposo depenent de la teva circumstància personal i el motiu de la teva consulta.
Imatge de Pixabay.
eulaliaparis.com 