Qui ets?

Qui som és una de les grans preguntes que la nostra espècie s’ha demanat, juntament amb altres com d’on venim i a on anem. També és un enigma per a cada un de nosaltres que intentem respondre com podem.
Més enllà del plantejament existencialista, la qüestió de la identitat és un habitual en els darrers anys. Ens agafem a les nostres identitats per explicar-nos i explicar als altres qui som. És el que explica el nostre comportament, les nostres actituds i preferències, fòbies i filies. El sistema capitalista la fa servir abastament com a concepte a través del qual vendre’ns constantment productes, experiències o idees “porque tú lo vales“. Farem servir un munt d’adjectius i qualificatius per descriure’ns: sóc atrevit, sóc divertit, sóc alt, sóc tímit, sóc despistat, sóc mandrós, etc.

El cert, però, és que la identitat és el resultat complex d’una cruïlla de diversos aspectes:

-per començar, hi ha aquells aspectes que hem heretat dels nostres avantpassats, la dotació biològica i genètica. Som resultat de històries genètiques que s’ajunten i es barregen. Ens aporten el que s’anomena temperament i ens permet distingir-nos, per exemple, dels nostres germans. És una autèntica loteria.

-també hi ha una vessant individual, que té a veure amb la nostra història personal, les experiències que hem viscut des del nostre naixement en determinats ambients i que van conformant poc a poc el nostre caràcter (si bé, cada cop hi ha més estudis que apunten a tenir en compte les experiències viscudes a la panxa de la mare). Aquest és l’aspecte psicològic.

-a més a més hi ha la vessant sociocultural, el fet que neixem en una societat concreta, amb un ideari de com han de ser les coses, com ens hem de comportar, el que està bé o el que no. És l’aspecte antropològic i sociològic. No seríem exactament els mateixos si haguéssim nascut en una altra cultura, amb una visió completament diferent de l’existència.

-també ens influeix el temps, el moment històric que ens ha tocat viure. No té les mateixes repercussions el moment actual, per exemple, en què les dones podem decidir força aspectes de les nostres vides que al segle XIX. L’escriptora Jane Austen, per exemple, a més de fer una cosa que era impensable a la seva època (no es va casar ni va tenir fills), no era la persona que lidiava amb l’editorial directament. Això ho feia un dels seus germans: només els homes tenien aquesta potestat.

-i per últim, el lloc, l’aspecte geogràfic. A mi també m’agrada dir-li l’escenografia. El mateix que en els anteriors apartats, no és el mateix néixer en un ambient urbà, que al mig de la selva, o un espai on la major part del temps neva.

Tot això ens fa únics. I en aquests moments hi ha uns 7.000.000.000 d’únics al planeta Terra. 7.000.000.000 d’històries i d’identitats. Val la pena tenir en compte aquesta xifra per flexibilitzar l’ego.