Quina opinió tens de tu mateix?

Més enllà de les nostres inseguretats personals o del nostre convenciment que no podem dir que no -per no fer mal a altres-, el cert és que el que pensin els altres en algun punt, en major o menor mesura, sí ens importa.  Perquè en el fons sabem que funcionen com nosaltres. I com és aquest funcionament? Doncs que anem pel món jutjant a discreció.

Quan agafo el metro, o simplement, passejant pel carrer, em creuo amb un munt de persones, desconeguts. Aquests desconeguts anònims sempre em provoquen impressions. I començo a opinar i jutjar: “Osti… quina fila que fa aquest!”, “Uf! Quina cara de pocs amics!”, “Aquesta s’ha llevat a les 6 del matí per maquillar-se fins el coll…”, “Quin lleig li acaba de fer…!”, “Fa cara de bona persona”, etcètera. A qui no li resulta familiar?

Aquesta xerrameca interna està tot el dia sintonitzada i, evidentment, opina i jutja tant a desconeguts com a coneguts. No té manies. Aquesta és la mala notícia. La bona notícia és que aquesta xerrameca incesant no és ben bé “jo”: és aquesta instància interna que anomeno el Jutge Intern. El Jutge Intern, recordo breument, és aquest personatge que es passa el dia valorant-nos i posant-nos nota, de tal manera que mai donem la talla. Fem el que fem, mai és prou ni suficient. Bé, doncs de la mateixa manera que des d’aquest personatge ens parlem (malament) a nosaltres mateixos, també es dedica a opinar amb la mateixa severitat sobre els altres.

Val la pena mantenir converses internes per qüestionar aquest personatge. És molt sa parar-li els peus i, enlloc de creure-se’l (i per tant, creure un mateix que no és vàlid, etc), qüestionar-lo constantment, de la mateixa manera que ell fa amb nosaltres. Moltes persones s’empassen el que aquesta veu els diu, duent-los a una manca d’estima i vàlua personals.

Pots fer l’exercici ara mateix: si durant un minut t’atures i et dius “No sóc prou” repetidament, i poses atenció a què t’ocorreix corporalment, veuràs l’efecte que té dir-se a sí mateix segons què. Després, per compensar, passa un minut dient-te el contrari “Sóc vàlid com sóc“. També notaràs una diferència en el cos i l’estat anímic.

Per tant, com no ens ha d’importar el que puguin pensar els altres? Sabem que als altres els causem impressions i els seus jutges interns fan el mateix que el nostre. Ara bé, el que segur que ens hauria d’importar, és el que opinem de nosaltres mateixos des d’aquesta veu severa que ens devalua constantment. Curiosament quan aprenem a aturar una mica la xerrameca del nostre jutge, quan li donem menys crèdit, llavors sí que ens preocupa menys el que puguin pensar els altres. O els seus jutges.